Cromat dur

Som l'empresa més antiga del país dedicada al cromat dur.

El cromat dur, pròpiament dit, és el procés de recobrir una superfície mitjançant l’electròlisi de l’àcid cròmic.

Aquest procés millora les característiques físiques i químiques de la peça tractada.

El recobriment dona una gran duresa a les superfícies que pateixen desgast, assolint un coeficient de fregament mínim i mantenint inalterables les cotes de les peces tractades durant un període major de treball.

El crom dur s’aplica a molts sectors i camps industrials: indústria metal·lúrgica, automobilística, plàstica, minera, paperera, tèxtil, gràfica, aeronàutica, alimentació, química, ferroviària, energies renovables, etc.

El gruix del cromat varia substancialment en funció de les característiques i condicions de treball de la peça a tractar. S’aconsellen els següents gruixos:

Flaix Crom per a motlles en general.
2 / 100 per al cromat anticorrosiu mat.
5 / 100 per a cilindres de la indústria tèxtil.
10 /100 per a pistons de premses i gruixos superiors per a peces que pateixen una elevada abrasió i recuperacions de tota mena.

És fonamental conèixer abans de procedir al cromat, la naturalesa del metall basi i els seus possibles tractaments tèrmics.

Obtindrem dipòsits òptims de crom dur sobre: acers al carboni, acers al crom, acers al níquel, acers cromo-níquel, sobre coure i els seus aliatges, etc.

Per a poder ser recobert amb crom dur els materials han de presentar unes certes qualitats mecàniques. Resistir contraccions internes, com ara compressió, tracció o externes, com ara pressions i xocs.

Les peces a tractar en funció del grau d’acabat sol·licitat, poden requerir els següents processos:

Tornejat, rectificat, poliment mecànic, sorrejat (eventual), neteja i desgreixatge químic i/o electrolític de la superfície que es desitja cromar, protecció de les superfícies sense tractar, decapat per atac anòdic, esbandida i preescalfament, cromatge, esbandida i assecat, deshidrogenat (eventual), rectificat i/o poliment (eventual)

Característiques de crom dur

Les qualitats més destacades d’una peça amb recobriment de crom dur són:

Duresa.
Resistència a la corrosió.
Coeficient de fregament excel·lent.
Resistència al desgast.

Característiques físiques dels recobriments de crom dur

Duresa: 70 Rc = 1.100
Mòduls d’elasticitat: Vickers. 15.000 kg/mm²
Densitat: 7.2 gr / cm³ 0,165
Conductivitat tèrmica: Cal/cm² a 20 °C
Temperatura de fusió: 1,800 °C
Coeficient de dilatació: 0,8 x 10-5 °C-1
Conductivitat elèctrica: 20.000 Ohm-1/cm-1
Capacitat de reflexió: Fins aprox. 90%et. 90%

Crom dur i corrosió

Són habituals les consultes i dubtes sobre la resistència a la corrosió d’una peça tractada amb crom dur, per la qual cosa hem de considerar els següents aspectes:

La corrosió es genera, bé per l’atac d’un agent extern sobre la capa de crom dur, o bé, pot iniciar-se en el material base.
En el primer cas, hem de conèixer quins agents o ambients químics poden estar en contacte amb la peça tractada. (Disposem d’una llista d’agents que poden afectar el crom, ja siguin àcids, gasos o sals.)
En el segon cas, hem de considerar que una superfície amb defectes o residus en el material base poden originar butllofes que afectin la capa de crom.
Així doncs, la resistència del crom dur davant la corrosió variarà substancialment en funció de l’estat superficial de la peça a recobrir, de les característiques del dipòsit (adherència, estructura, gruix, etc.) i de l’acabat final de la peça (rectificat, poliment, etc.).
El departament tècnic de Duralcrom ha desenvolupat processos que permeten obtenir una alta resistència a la corrosió amb gruixos relativament menors (50 my – 500 Hores NSS segons norma ISO 9227 i Ràting 10 segons norma ISO 10289).

Tècniques de cromat dur

Diversos processos són possibles en funció de la peça a tractar, així com del seu camp de treball, com a referència assenyalem les tècniques més habituals:

Flaix: Cromat amb poc gruix, amb la finalitat de no modificar les cotes de la peça (motlles, matrius, etc.)
Gruixos entre 25/30 micres, s’entenen com a genèrics per a recobrir qualsevol tipus de peça en general.
Microporós: Cromat amb capa microporosa que millora coeficient de fregament.
Doble capa: Cromat amb capes en estructures diferents i possibles tractaments intermedis (millora la resistència a la corrosió).
Gruix requerit: Cromat amb un gruix superior a l’estàndard (Aplicable quan es requereix recuperar cotes per desgast o error).

Avui, pràcticament, tots els recobriments de crom dur s’apliquen amb crom microfissurat, que ofereix la particularitat que apareguin múltiples fissures i evita la formació de cràters (amb la consegüent millora enfront d’anàlisi de resistència a la corrosió i que a més permet una uniformitat de lubrificació.)